Esbós de Luci Apuleu | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 125 Madaura |
Mort | c. 170 (44/45 anys) Cartago |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | escriptor, poeta, rètor, novel·lista, filòsof, metge |
Període | Imperi Romà |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | valor desconegut |
Luci Apuleu — en llatí: Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del segle ii. Formava part de la Gens Apuleia, una família romana d'origen plebeu i patrici.
A Madaure es va establir una colònia de veterans al final de la Segona Guerra Púnica i estava molt romanitzada. El seu pare, Theseus, fou duumvir i va exercir altres altes dignitats de la seva ciutat i en morir va deixar als seus fills una gran fortuna. La seva mare es deia Sàlvia, era tessàlia i descendent de Plutarc.
Apuleu va estudiar a Cartago i després va anar a Atenes on es va entusiasmar per la filosofia platònica. Més tard va viatjar a Alexandria on va viure amb relació homosexual amb un jove anomenat Sicinus Pontianus, amb el que ja havia viscut a Atenes i es va casar amb la mare del seu amic, Pudentil·la, que era una vídua molt rica, mentre Pontianus es va casar amb la filla d'un tal Herennius Rufinus. Aquest darrer va denunciar a Apuleu per la mort de Pontianus i al·legant tanmateix que s'havia guanyat l'amor de Pudentil·la amb remeis màgics. Apuleu va fer una bona defensa i fou absolt. La defensa fou l'obra Apologia, o De Magia, escrita a Sabrata entre els anys 156/158 essent procònsol Claudi Màxim.